Pol Mendoza i JS. Bach es van trobar de cara al monestir de Lluçà, que era ple de gom a gom. (També hi eren Z. Kodàly i G. Cassadó).
Sense complexos, amb la naturalitat de la joventut i el saber fer que li ha imprès en Lluís Claret, les suites que ens va oferir el Pol eren fresques i ballables, tal com ha de ser una suite d’aquella època.
Vam tenir la sort d’escoltar un fantàstic concert amb una jove promesa, de la qual, ben aviat se’n parlarà…
