EDICIÓ 2017
CONCERTS:
dimecres 2 d’agost, 21,30h
Santuari Mare de Déu dels Munts (Sant Agustí – Sant Boi del Lluçanès)
SAÜC (quintet de vent)
CONCERT: Paisatges d’Europa
OBRES DE: C. Nielsen, F. Farkas, J. Ibert, I. Albéniz, etc.
Alejandro Ferreira, fagot
Oleguer Bertran, trompa
Pau Albert, flauta
Oriol Codina, clarinet
Enric Tudela, oboè
dimecres 9 d’agost, 21,30h
Monestir de Lluçà (Lluçà-Santa Eulàlia de Puigoriol)
Conjunt Atria (grup de cambra)
CONCERT: « Compositores oblidades del s.XVIII»
OBRES DE: W. von Bayreuth, I. Leonarda, A. Bon di Venezia, E.Jaquet de la Guerre, Anna Amalia princesa de Prussia, etc.
Júlia Santos, flauta
Isabel Soteras, violí
Guillem Cabré, violí
Glòria Coll, violoncel
dissabte 2 de setembre, 19h
Monestir de Sant Llorenç (Guardiola de Berguedà)
Lux Fundació
Santi Mirón (viola da gamba)
CONCERT: «De mestres i deixebles»
OBRES DE: M. Marais, Le Sieur de Sainte-Colombe, A. Forqueray, etc.
Santi Mirón, viola da gamba
dissabte 9 de setembre, 19h
Monestir de Sant Llorenç (Guardiola de Berguedà)
Cantos del aire (veu i guitarra)
CONCERT: «L’art de la veu i la guitarra, al llarg dels temps»
OBRES DE: E. Granados, F. Sor, F.G. Lorca, etc.
Laura Martínez, veu
Bernardo Rambeaud, guitarra
LOCALITZACIONS
Santuari de la Mare de Déu dels Munts
(Sant Agustí-Sant Boi del Lluçanès)
“Des de dalt de la serralada dels Munts (1059 m) punt més alt del municipi, es divisa una extraordinària panoràmica: a ponent, l’altiplà del Lluçanès, a llevant, la vall de Torelló; a migdia, el Montseny i tota la formació prelitoral, i a tramuntana, el proper i majestuós Pirineu i l’emblemàtic massís del Pedraforca. [read more=(Més) less=(Menys)] El santuari de la Mare de Déu dels Munts està situat a la subcomarca del Lluçanès en el vèrtex d’unió entre Osona i el Ripollès. L’edifici està format per l’església i l’hostatgeria.
L’església és una construcció d’una sola nau coberta amb volta de creueria, datada segons la llinda de la porta d’entrada al 1700. Al costat esquerra de la façana hi ha un campanar de torre, al qual s’hi accedeix des de l’interior de l’església. La porta d’entrada està protegida amb un porxo que comunica amb l’hostatgeria, edifici rectangular.
Al seu interior hi ha la imatge de la Mare de Déu dels Munts, romànica del segle XIII, molt restaurada.
(De la pàgina web (Patrimoni.Gencat) [/read]
Monestir de Santa Maria de Lluçà
(Lluçà-Sta. Eulàlia de Puigoriol)
El monestir de Santa Maria de Lluçà va ser fundat a mitjan segle XII a l’antiga església parroquial homònima. Aquesta església era al peu del castell de Lluçà i estava formada per una nau amb un petit creuer, on hi havia un absis central i una absidiola a cada extrem. [read more=(Més) less=(Menys)]
L’existència del temple està documentada des del 1168. Es creu que la construcció d’aquest monestir va ser afavorida i segurament finançada pels senyors del castell. Al segle XII es va refer l’església i es va erigir un petit claustre romànic, de vint-i-dos capitells, sobre columnes simples.
El segle XIII va ser el temps de màxim esplendor de la canònica, a causa del gran nombre de donacions dels propietaris de la zona.
Segurament va ser en aquest mateix segle tan pròsper que es va pintar el revestiment d’altar pintat sobre fusta, avui conservat al Museu Episcopal de Vic. És una obra d’un viu cromatisme i una de les pintures més belles del romànic català.
Les pintures murals sota el cor, guardades ara en una dependència prop del claustre, daten del segle XIV.
El 1330 va començar el declivi del monestir. A més, els terratrèmols que van afectar Catalunya entre el 1428 i el 1448 van castigar també Lluçà, fins al punt que es va esfondrar la nau de l’església, el campanar i algunes dependències monàstiques.
El 1592, el papa va suprimir les canòniques agustinianes a Catalunya, i la de Lluçà es va unir a la Casa de Caritat de Barcelona, que es va quedar amb tots els seus béns. Amb el temps, el monestir va esdevenir una petita parròquia rural. Al segle XVII es va convertir en santuari marià i al XVIII es va decorar l’església seguint l’estil barroc.
Unes reformes de la Diputació de Barcelona el 1967 van permetre retornar a l’església la fesomia original del segle XII. Avui conserva la majoria de frescos i pintures, i també alguna escultura de gran valor. Les obres formen un conjunt molt important del romànic català.
(del web de Turisme de la Generalitat de Catalunya) [/read]
http://www.monestirs.cat/monst/osona/os10mari.htm
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Lluçà
http://www.catalunya.com/monestir-de-santa-maria-de-lluca-17-16003-352
Monestir de Sant Llorenç
(Guardiola de Berguedà)
Documentat des de l’any 898, el monestir acumulà importants propietats i riqueses a les actuals comarques del Berguedà i la Cerdanya i el 983 es consagrà la primera església. El conjunt no va parar de créixer i d’ampliar-se fins al s. XV; el 1428 el monestir es va veure greument afectat per un terratrèmol que ensorrà part de l’església i de les dependències monacals. [read more=(Més) less=(Menys)]
A partir d’aleshores va caldre fer-hi obres i es van reduir molt les dependències del monestir i la mateixa església. El 1592, l’abadia, immersa en una profunda crisi, ja que només comptava amb un monjo, fou convertida en prioritat i es vinculà al monestir barceloní de Sant Pau del Camp. L’any 1855 l’església i el que quedava de les dependències monacals foren traspassades al bisbat de Solsona. La restauració del monestir fou impulsada als anys setanta pel rector de Guardiola, Mn. Enric Bartrina i una colla de persones del poble; tot seguit, el Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona es féu càrrec de les importants obres de restauració i de les campanyes arqueològiques que estan donant els seus fruits i recuperant un valuós patrimoni que té més de mil anys d’història.
La primera església era de grans proporcions, amb una planta rectangular i tres naus cobertes amb estructura de fusta que reposava sobre columnes; la porta principal era a la façana de llevant; al s.XI es van construir unes absidioles a ponent de les naus laterals, fet força excepcional. Al s.XII la coberta de fusta fou substituïda per una nova de pedra i es va construir una tribuna a la meitat de ponent de la nau central quedant dividida en dues plantes: la inferior, coberta amb volta d’aresta, que era utilitzada pels fidels, i la superior, destinada a la comunitat.
Les excavacions arqueològiques han tret a la llum part del claustre, l’hostatgeria i la bassa dels molins.
Monestir en l’actualitat
El 25 de juliol de 2008 es va celebrar l’acabament de les obres de restauració de l’església del Monestir de Sant Llorenç. La restauració promoguda i finançada per la Diputació de Barcelona a partir de 1982, ha permès la recuperació del volum inicial de l’església i la contemplació de l’espai interior tal i com estava al segle XV, presidit per la tribuna-cripta de la nau central.
(De la pàgina web (Ajuntament de Guardiola de Berguedà)) [/read]
SOLIDARITAT AMB LES ENTITATS LOCALS
El 50% de la recaptació dels concerts del Lluçanès,
es dona a la Fundació Nani Roma (Merlès).
El 50% de la recaptació dels concerts del Berguedà,
es dona a CivitasCultura (Berguedà)
_________________________________________________________________
La Fundació Nani Roma té com a finalitat la promoció de l’esport amateur en tots els seus àmbits, independentment de la capacitat, gènere o edat.
La seva tasca és facilitar els mitjans que permetin practicar-lo, amb l’objectiu d’obtenir una millor qualitat de vida i de benestar social.
Els donatius recaptats als concerts del Sona Lluçanés-Berguedà 2017 seran destinats a ajudar a persones amb discapacitat i amb pocs recursos econòmics, que es vulguin iniciar en el món de l’ esquí.
(Aquesta activitat es farà a través del Centre d’Esports Adaptats de La Molina, la propera temporada 2017-2018.)
www.facebook.com/fundacionaniroma
_________________________________________________________________
CivitasCultura –associació per a la creativitat comunal–
o la cultura entesa com a civisme, des d’una xarxa plural de ciutats, pobles i grups que dissenyen plegats el seu horitzó de convivència. Oberts a qui aporti idees i projectes, especialment a les persones inquietes que experimenten, incansables, altres valors i perspectives i els volen compartir amb generositat.
«Ens agraden les arts, les idees, les ciències, l’ecologia, l’amistat, la pluralitat, la democràcia directa, i els reptes, aparentment impossibles, que faciliten atmosfera de vida activa i demanen mantenir-nos proactius i en diàleg permanent».
CivitasCultura es una associació cultural sense afany de lucre i els ingressos que té es reinverteixen directament en activitats culturals del Monestir de Sant Llorenç, a Guardiola del Berguedà; Monestir que gestiona creativament, com a àgora contemporània per a la cultura comunal innovadora.
Els seus projectes culturals opten per espais enèrgicament actius des de la creativitat que cohesiona i potencia la cooperació entre autors i públics plurals, traçant ponts agosarats entre memòria i transformació.
www.civitascultura.org
www.monestirsantllorenc.cat
EDICIÓ 2016
CONCERTS:
23 de juliol 2016. 22h
Monestir de Lluçà (Lluçà-Santa Eulàlia de Puigoriol)
KOSMOS quartet vocal
«MÚSICA ÍNTIMA»
(música antiga i música contemporània)
KOSMOS quartet vocal
JÚLIA SESÉ, soprano
ASSUMPTA CUMÍ, mezzosoprano
MATTHEW THOMSON, tenor
LARS ISDAHL, baríton
«Un concert únic en un espai íntim i acollidor.
Mentre cantàvem, sentíem com el públic rebia calurosament la nostra música.
Una experiència inoblidable!»
Kosmos quartet
En relació al concert ofert al SONA 2016, al Monestir de Lluçà.
30 de juliol de 2016, 22h
Monestir de Lluçà (Lluçà-Santa Eulàlia de Puigoriol)
Santi Mirón, viola de gamba
«MUSICALL HUMORS»
del Capità Tobias Hume (1569 – 1645)
Alliberament de dos gamarussos, al final de concert…
«Una preciosa nit d’estiu.
Un Lluçanès inimaginablement descobert.
Una bella i vella música compartida amb un públic meravellós.
UNA NIT MÀGICA!
GRÀCIES SONA!»
Santi Mirón, Viola de gamba / Lux Fundació
En relació al concert ofert al SONA 2016, al Monestir de Lluçà.
LOCALITZACIONS
Monestir de Santa Maria de Lluçà
(Lluçà-Sta. Eulàlia de Puigoriol)
El monestir de Santa Maria de Lluçà va ser fundat a mitjan segle XII a l’antiga església parroquial homònima. Aquesta església era al peu del castell de Lluçà i estava formada per una nau amb un petit creuer, on hi havia un absis central i una absidiola a cada extrem. [read more=(Més) less=(Menys)]
L’existència del temple està documentada des del 1168. Es creu que la construcció d’aquest monestir va ser afavorida i segurament finançada pels senyors del castell. Al segle XII es va refer l’església i es va erigir un petit claustre romànic, de vint-i-dos capitells, sobre columnes simples.
El segle XIII va ser el temps de màxim esplendor de la canònica, a causa del gran nombre de donacions dels propietaris de la zona.
Segurament va ser en aquest mateix segle tan pròsper que es va pintar el revestiment d’altar pintat sobre fusta, avui conservat al Museu Episcopal de Vic. És una obra d’un viu cromatisme i una de les pintures més belles del romànic català.
Les pintures murals sota el cor, guardades ara en una dependència prop del claustre, daten del segle XIV.
El 1330 va començar el declivi del monestir. A més, els terratrèmols que van afectar Catalunya entre el 1428 i el 1448 van castigar també Lluçà, fins al punt que es va esfondrar la nau de l’església, el campanar i algunes dependències monàstiques.
El 1592, el papa va suprimir les canòniques agustinianes a Catalunya, i la de Lluçà es va unir a la Casa de Caritat de Barcelona, que es va quedar amb tots els seus béns. Amb el temps, el monestir va esdevenir una petita parròquia rural. Al segle XVII es va convertir en santuari marià i al XVIII es va decorar l’església seguint l’estil barroc.
Unes reformes de la Diputació de Barcelona el 1967 van permetre retornar a l’església la fesomia original del segle XII. Avui conserva la majoria de frescos i pintures, i també alguna escultura de gran valor. Les obres formen un conjunt molt important del romànic català.
(del web de Turisme de la Generalitat de Catalunya) [/read]
http://www.monestirs.cat/monst/osona/os10mari.htm
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Lluçà
http://www.catalunya.com/monestir-de-santa-maria-de-lluca-17-16003-352
SOLIDARITAT AMB LES ENTITATS LOCALS
ADEFFA-CAMADOCA
és una associació sense afany de lucre, de Sta Maria de Merlès, que es dedica a la Defensa i Estudi de la Fauna i la Flora Autòctones.
Abans de conmençar el concert, tinguéren 5 min per a presentar l’asssociació:
història, filosofia, objectius… Addefa-Camadoca va ser l’entitat local beneficiària del 50% de la recaptació de les entrades (aportació voluntària). www.adeffa.cat
«El SONA 2016 ens va permetre divulgar el nostre missatge de conservació dels ecosistemes fluvials.
Com a entitat col·laboradora varem quedar encantats! …i amb la recaptació obtinguda varem repoblar els torrents del Lluçanès, amb cranc autòcton i nàiades, nascuts en captivitat. Espècies, que sent abundants fa uns anys, ara són en perill d’extinció.»
Adeffa/Camadoca (Merlès)
En relació a la seva participació en el SONA 2016, com a entitat beneficiària.